Símbols

Fa molt de temps que sospitem que l’única diferència entre ZP i el altres és amb la seva actitud cap als símbols del nostre país. Des del principi hem tingut la sensació que govern del PSOE faria concessions sobretot en l’àmbit simbòlic, però no en qüestions de poder i diners. Els papers de Salamanca i altres qüestions de memòria històrica, tracte protocol·lari cap a les Generalitats, etc. Fins i tot estava disposat a reconèixer Catalunya com a “nació” fins que els seus adversaris dins i fora del PSOE el varen debilitar. La cessió del Castell de Montjuïc era un altre plat del mateix menú. Ara és una altra humiliació. El Castell sí, però no a qualsevol preu. I menys com a succedani de les concessions polítiques i econòmiques.

Anuncis

Autogol

Ramon Tremosa és un intel·lectual compromès amb el país, que sempre ha estat molt més proper a CIU que cap altre partit. Es diu que assessorava Mas en la negociació de l’Estatut al Parlament. Ara diu, en un article publicat a l’Avui, que un Estatut per anar passant, que ens consagri la LOFCA, és un autogol que ens pot condemnar per molts anys o ‘per sempre’. Més clar impossible. Encara són a temps de rectificar Mas i els seus.  Tremosa acaba l’article assegurant que el tacticisme dels partits durant el procés de negociació de l’Estatut ha estat “massa frívol i descarnat” i la sensació de “presa de pèl” explica la manifestació del passat dissabte.

Sorprenent

L’èxit de la manifestació no té ni un punt de sorprenent. El que sí que sorprèn i molt és que l’opinió publicada li hagi vingut de nou el que ha passat. Potser el que cal és una mica de relleu generacional (en termes mentals, no només biològics) dins tot l’establishment principatí. És que algú creia que la gent és prou estúpida per empassar-se tot el que hem hagut de suportar amb el llarg trajecte de l’Estatut per després quedar-nos igual que estàvem amb una mica de maquillatge? Com poden ser tan curts els assessors den Mas per no veure que amb tres mesos de diferència no es pot il·lusionar els sobiranistes i traïr-los sense pagar cap preu? Senyors, els 25 anys del 23-F no han passat en va. Que els nostres pares fossin massa prudents, no vol dir que nosaltres poguem ser uns traïdors.

Manifestació (III)

És impossible saber quanta gent hi havia a la manifestació de Barcelona. Ara bé, omplir tota la Gran Via entre Plaça Espanya i Plaça Catalunya no és poc. És moltíssim. La manifestació és comparable amb les més grans. Mai una manifestació recolzada només per un partit minoritari i d’altres extraparlamentaris havia reunit tanta gent. És com quan les manifestacions contra la guerra de l’Iraq: mai tanta gent s’havia manifestat contra el govern de torn. Que en prenguin nota els venuts del pacte Zapatero-Mas, i que n’aprenguin. La independència és més a prop avui.

mani2.jpg

 

Ferrer

Ha mort Francesc Ferrer i Gironès. Ningú que el conegui pot negar que és un patriota de pedra picada. És encara perquè ningú mor del tot. El vaig conèixer personalment i sempre m’ha despertat una admiració i respecte que no comparteix gaire gent. Quedin per sempre unes paraules seues:

 “La independència no la podem agafar per la violència, però a nosaltres sí, que ens l’han tret amb violència. A nosaltres sí, que ens han tret violentament la nostra llibertat. Per tant no val. Si ara aconseguir la llibertat amb violència diuen que no val, doncs, llavors, quan ens la van treure, hem de dir que tampoc.”

Requejo

Es tracta d’un professor de la UPF a qui no se li coneix cap vel·leïtat independentista. Més aviat és un gurú del federalisme (asimètric, per ser més precisos). Cap simpativa per ERC, que se sàpiga. Com a bon acadèmic que és, fa una autòpsia acurada del mort. En aquest cas l’Estatut del Parlament. Sobre el reconeixement de Catalunya com a nació diu, literalment, “la redacción, relegada al preámbulo, resulta bastante patética en términos de simbología, legitimidad, memoria histórica y modernidad“. Denuncia també les rebaixes en competències, finançament (suprimint la bilateralitat i mantenint per tant el mateix model), relacions amb la UE i poder judicial. Podrien prendre’n nota alguns. L’article és a La Vanguardia. El pengem a continuació com a comentari per si no esteu subscrits.

Hipocresia

Alguns titulars i discursos sembla que volen convertir en un escàndol el fet que ERC i PP votin igual, com si algú pogués confondre les raons dels uns i els altres. Votar igual no és necessàriament votar el mateix. Per què votar amb el PP, encara que sigui per raons diametralment oposades està malament? Quina bajanada. Votar amb el PP, com ha passat amb l’estatutet valencià, previ pacte amb ells com en el cas del psc-PSOE sí que és escàndalós. Perquè han pactat la nostra destrucció nacional, en això estan d’acord. Dóna igual què voti el PP: els independentistes (d’ERC o d’altres grups més radicals) hem de votar NO i punt.