Reis Catòlics

Ara es despenja en Bono i diu als militars que no han de defendre l’Espanya dels Reis Catòlics. En Toni Batllori, genial com sempre, treu una vinyeta en què un franquista es felicita que no es refereixi a l’Espanya de Franco. Doncs això, jo prefereixo l’Espanya dels Reis Catòlics. Per què? Perquè Espanya no existia i no era més que una unió dinàstica de regnes independents. Mala peça al teler amb aquest Bono. Segur que volia dir això, que la confederació de regnes del s. XVI no era acceptable, que preferia la dominació castellana dels segles XVIII i fins avui.  

Batllori

Fracàs

La parafernàlia de l’Estatut del Principat només pot acabar malament per als autonomistes. L’afany de protagonisme de CIU és espectacular, per tant seran als ulls de l’opinió pública els responsables del fracàs. Ho diu avui en Pujol a La Razón: passi el que passi serà negatiu. Jo crec que no. La batalla de l’Estatut ha afeblit greument la unitat de l’Estat. El fracàs de l’Estatut seria un pas important del camí cap a la independència.

 

Colpistes! (2)

Ho veieu com són tots una colla de colpistes? L’article humorístic de Iu Forn a l’Avui (Manual del bon colpista) és un exemple de “ataques, descalificaciones e injurias” al Ejército, segons Mariano Rajoy. Per què se senten al·ludits per un article que parla de bombardejar Barcelona, evidentment dirigit als colpistes. Per què els militars espanyols ho són tots?

Manifestació

Cal una manifestació multitudinària per defensar el dret dels catalans a decidir el nostre futur i la sobirania del Parlament de Catalunya. No cal un Estatut sinó la independència, però sí cal mobilitzar-se amb aquesta excusa. Per al país és millor que hi hagi una manifestació d’un milió i mig de persones i diguin que no a l’Estatut des d’Espanya que no que hi hagi un Estatut arregladet sense mobilització. Així ho crec. Va, una manifestació ja!

Unitat

Les picabaralles polítiques entre nacionalistes i independentistes estan plenes d’apel·lacions a la unitat. No hi ha res més unitari que un Estatut aprovat pel 90% dels diputats, però no està clar quina és la unitat que hauríem de buscar per aconseguir la independència. Hi ha qui pensa que CiU pot donar lliçons d’independentisme a ERC. Un servidor pensa que en necessiten d’intensives però que més ne’ls pot donar per exemple el Parti Quebecóis.

També hi ha els que la varen muntar al Fossar de les Moreres els extraparlamentaris fotent llenya als d’ERC (aquells sí que poden donar lliçons de radicalitat). Que em perdonin, però jo no penso moure un dit per una causa extraparlamentaria. Si no som prous per treure un parell de diputats val més deixar-ho córrer. Per sort, en sóm més. Però les seves sí que són ridícules apel·lacions a la unitat. L’altra dia feia la broma que els de les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) mantenen la coherència amb el seu nom excloent del “poble” aquells que no pensen com ells. Llavors fan manifestacions de 200 persones i diuen “el poble respon a les agressions”. Lamentable.

Colpistes!

La Constitució espanyola diu a l’article 8 que les forces armades tenen la missió de garantir la integritat i la sobirania de l’Estat. Però també regula en un altre lloc (no em faceu buscar-ho) l’estat de setge, que és l’única situació en què pot intervenir l’exèrcit, i diu que només el govern pot proposar-lo i que l’ha d’aprovar el Congrés per majoria absoluta. Aleshores la llei que ho regula determina clarament que només en casos molt taxats es pot declarar l’estat de setge, condició sine qua non per a permetre a les forces armades, sota el mandat del govern, l’exercici de les facultats de l’article 8. Així doncs, si el Congrés és l’organ que pot decidir la intervenció de l’exèrcit i només el govern pot proposar-la i comandar-la, com es diu quan l’exercit intervé per a defensar la Constitució sense que ningú li hagi demanat? En efecte, es diu cop d’estat.

Ara entenc això de la “transició” a la democràcia. És que encara no hi hem arribat!

Enveja

Mentre Catalunya, i el conjunt de la nació estan pendents de la cosa aquesta dels Estatuts (no oblideu que el primer del país que s’aprovarà serà el del País Valencià), Canada celebra eleccions federals el dia 23 de gener. El partit sobiranista, el Bloc Quebecois, podria superar el 50% dels vots per primera vegada a la història si es confirmen les enquestes publicades recentment. Després de portar la independència a referèndum dues vegades sense èxit, el suport per aquesta opció no baixa. Actualment el SI en un hipotètic referèndum supera el 50%, segons les enquestes. Enveja, sana!

Noció

Un dels millors articles periodístics que he llegit mai el va publicar en Josep Maria Terricabras un Onze de Setembre. Es titulava “Som una noció” i denunciava el país de fireta que hem de patir, especialment després de 30 anys de transició democràtica. Ara, els líders del Principat i el 90% del Parlament (també cal recordar-ho en el moment de la vergonya) han votat un Estatut que diu a l’article primer que “Catalunya és una nació”. Els espanyols es posen les mans al cap, i jo també. No em sap greu estar d’acord amb ells. Esper sincerament que se’l carreguin aquest article. La nació? Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. El Principat, ja en tenia de raó en Terricabras, no és més que una noció.

Passeu, passeu!

Hola món! Benvinguts al meu blog independentista. Aquí trobareu arguments a favor de la causa, des de l’experiència, el coneixement o (sovint) des del més pur atreviment. Un servidor és independentista a un nivell que cap dels partits parlamentaris catalans demostra ser-ho, per desgràcia, i tanmateix no se’m passaria mai pel cap votar un grupuscle extraparlamentari.

No trobareu en aquest web cap tipus de partidisme. Un servidor va militar en un partit fa anys i no ho farà mai més. L’única lleialtat és amb el país i amb les idees. Aquí no es volen donar lliçons a ningú, quedi clar. Esper que hi hagi diàleg, doncs. Passeu, passeu.