Millores


Ara surt Mas, evidentment perquè comença a notar que el pacte és percebut per una majoria com una baixada de pantalons, i repta ERC a aconseguir millores al que ell ha obtingut del PSOE. Això és una trampa, una farsa més. ERC no té cap garantia d’aconseguir millores perquè després que CIU s’hagi venut ja no és necessari el seu vot per aprovar l’Estatut. És més, Mas vol fer veure que ell ha aconseguit el millor Estatut possible, perquè sap que ERC no aconseguirà millorar-lo substancialment. La gran fal·làcia és que si aquest és el millor Estatut possible, calia retirar-lo amb dignitat. Ni més ni menys que el que amenaçava CIU una setmana abans de vendre’s el país.  

Anuncis

4 thoughts on “Millores

  1. Hola, soc valencià, d’un poble a prop de Valencia. La meua opinió, si vos interessa, es que Mas ha fet un gran favor al vostre estatut perque les condicions que esta impossant, fixeu-vos dic impossant que no negociant o demanant, el senyor Carod son impossibles a dia de avui -i en un curt termini- al menys sense possar cap per amunt tot l’estat espanyol i provocant problemes d’enfrontament importants amb altres comunitats.
    Segur que no penseu com jo pero he tractat de ser respetuós (inclús parlant-vos en català -o tractant de fer-ho be-) espere que sigueu igualment respetuosos en la vostra contestaciò. (si voleu contestar). Un salut.

    M'agrada

  2. Gràcies pel comentari i pel to, sinceres.

    Precisament del que es tracta es de visualitzar que Espanya no accepta el que vol el 90% del Parlament de Catalunya i que només ens “concedeix” una cosa que està dràsticament adulterada.

    Per açò som independentistes.

    M'agrada

  3. Clar, t’entenc i veient les coses així s’entenen millor les coses, veig la graduació de peticions, arriba un moment que no queda un altre remei que l’independencia per a satisferles, pero troba de veure-ho desde l’altre punt de vista.
    Els espanyols veuen que una part dels que ells tambè consideren espanyols -els catalans- volen tindre uns drets majors dels que ells tenen. Encara més, veuen que un petit porcentatge de espanyols (sobre els 40 milions) esta dirigint o comprometent massa al govern central. No els agrada res i aprovant un estatut, diguem-ne “massa concesiu” es sentirien encara més agraviats perque jo diria que molt poqueta gent a Espanya creu que realment els catalans volguen ser independients, creuen que simplement volen traure tot el que puguen dels demés. (per favor no vos ofengueu, trate de exposar un pensament bastant estés tan sols)

    Posem doncs un altre escenari: que Catalunya vol ser independent. La cosa es molt pijor per que una gran majoria d’espanyols va sentir que se està llevant un tros del seu pais. Perque els espanyols, i jo tambè, pensem que catalunya es tambè part del nostre pais i cuan anem allí (jo dues vegades) no ens sentim extranjers ni volem sentir que ho som en un futur. Com tampoc volem que ens lleven el que consideren que es de tots, tant vostre con nostre. No volem una Catalunya independent d’Espanya.

    Posem per cas, imagineu-vos que ara Barcelona volguera ser independient (es tan sols un exemple, se que no es comparable) i no sols aixó sino que volguera fer entendre a la resta de Catalunya que la vol perque el govern de Catalunya no li dona suficients competencies, finaçament o perque no es considera la misma nació que Catalunya, en resum, que vol ser nació independent. Una cosa així no vos faria gracia (be, supose…) . ¿no sentirieu que se vos esta llevant un tros de la vostra propia patria pels interesos dels -relativament- pocs habitants de Barcelona. Aques sentiment es, aproximadament, el dels espanyols quan un català surt a les noticies dient que vol l’independencia.

    Tan sols volia, tal volta apropar o donar peu a vore l’altra cara de la moneda.

    Resumint, el resultat es que jo particularment veig impossible a mitjà termini un estatut mes beneficiós, no diguem-ne ja un tractat o com siga que comporte l’independencia de Catalunya.

    I es un gran problema perque están enfrontant-se dues raons perfectament justes, almenys segons jo ho veig.

    (Nota: Tinc el valencià de l’escola molt oblidat i es deu notar pero encara i tot quin tros de plom que soc veritat? Deu, quin rotllo X-D m’encanta parlar aquestos temes de primera mà ¿i que millor oportunitat que a aquest blog?)

    M'agrada

  4. Bé, està clar que ens ho mirem des de punt de vista totalment oposats. Sobre el fet que els espanyols vegin Catalunya com una part d’Espanya, em pareix correcte. Però les dones (maltractades o no) tenen dret a divorciar-se encara que el marit no vulgui, ono?

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s