Sòcioconvergència

Abans de formar-se el tripartit, des de Madrid el PSOE va pressionar el PSC per evitar que pactés amb ERC. En d’altres paraules, que es decantessin per la socioconvergència i no pel tripartit. En aquell moment el PSC va resisitir i va pactar amb l’ERC de Carod.

El pacte Mas-Zapatero és també un pacte contra el PSC, no només contra ERC. Avui Blanco, l’ànima jacobina del PSOE, ha dit a ERC que potser no es podrà mantenir el tripartit si no passa pel tub. No serà això el que volen? Millor dit, no serà que a La Moncloa també es va pactar el govern de la Generalitat? Ara resultarà que CIU, a més de traïr el Parlament, també va traïr el Govern. Va trair el país sencer!

Anuncis

Jo, jo, jo

Entrevista a La Vanguardia: 

“Mi pacto del Estatut es el único posible y es un éxito para Zapatero y para CiU”

Jo, jo, jo. Els entrevistadors el veuen tan egocèntric que en un moment en què fa referència a Macià li pregunten si s’està comparant amb el mític primer president de la Generalitat Republicana.

Un èxit per a Zapatero i per a CIU. I Catalunya? I el Parlament?

Millores

Ara surt Mas, evidentment perquè comença a notar que el pacte és percebut per una majoria com una baixada de pantalons, i repta ERC a aconseguir millores al que ell ha obtingut del PSOE. Això és una trampa, una farsa més. ERC no té cap garantia d’aconseguir millores perquè després que CIU s’hagi venut ja no és necessari el seu vot per aprovar l’Estatut. És més, Mas vol fer veure que ell ha aconseguit el millor Estatut possible, perquè sap que ERC no aconseguirà millorar-lo substancialment. La gran fal·làcia és que si aquest és el millor Estatut possible, calia retirar-lo amb dignitat. Ni més ni menys que el que amenaçava CIU una setmana abans de vendre’s el país.  

Pactes

CIU diu ara que ERC no ha aconseguit res amb el seu suport a Zapatero. Que li han donat suport gratis. Efectivament, ERC va fer Zapatero president a canvi que s’aprovàs l’Estatut del Parlament. CIU sap millor que ningú quin Estatut s’ha aconseguit. Insuficient de totes totes. ERC ha aconseguit pactant amb el PSOE el que ells, botiflers, han passat per caixa a cobrar.  I ara, la polèmica del govern tripartit. Ho diu Carod-Rovira (que no és ni de lluny sant de la meva devoció):

«No tenim per què abandonar el nostre govern. Què volen? Que els que s’han carregat l’Estatut que vam aprovar, a més, els regalem el govern? De cap manera.»

Quebec

Senyors, deixem-nos de mirar el melic i prenguem decisions amb cara i ulls. Els quebequesos varen tenir la dignitat de dir NO en un referèndum a una reforma de la Federació canadenca que trobaven insuficient. I això que els canandencs hi varen votar en contra també perquè la trobaven massa favorable al Quebec. Així doncs, cal deixar-se de complexos. Es pot votar el mateix que el PP per motius oposats i es pot dir que NO a un Estatut que suposa un sensible pas endavant. Hi ha més variables en joc, inclosa la dignitat. A Quebec, un parell d’anys després de rebutjar la reforma federal varen estar a punt de guanyar el referèndum d’independència.

Resum

Una imatge val més que mil paraules. Gràcies Ferreres!

Pocavergonyes els de CIU: S’han venut el país a canvi de recuperar el poder i damunt pretenen que el partit que encara conserva una mica de dignitat sigui el que els ajudi a aconseguir l’objectiu deixant el govern voluntàriament. Increïble.