Aplaudiment 5 May, 2006
Posted by independencia in Reflexions.trackback
Qui hagi llegit aquest blog des del principi sap que no estem casats amb ningú. Ni tenim gaire simpatia per determinats líders d'ERC. Ara bé, hem de dedicar un aplaudiment a les bases del partit, i reconèixer a la direcció que ha escoltat el clam. S'haurien pogut estalviar l'estirada d'orelles, perquè està clar que la gent vol un NO clar i rotund. Si s'aprova l'Estatut, endavant. Si no s'aprova, en farem un altre de millor. Però que no ens diguin que és això o el que hi ha ara, que tampoc és gran cosa. Endavant doncs amb el NO. Els independentistes hem d'estar al costat que ens dicti un l'objectiu final. Si guanya el no farem un pas de gegant cap a la independència. Recordeu Quebec.
Si no s’aprova en fem un altre de millor?
Però en quin mon viviu?
Si surt el no ens quedem amb el del 79 per 15 o 20 anys més!
Clar que a alguns els agrada més fer-se la víctima que fer res de bo pel país.
No em considero ni independentiste ni res… pero jo tb votaré que no… no m’agraden les coses retallades
Hi ha molta gent del si… que no ha tingut la paciencia de llegir l’estatut, ni l’antic ni el nou, a veure sota quin criteri voten… si es que el tenen… segur que eren els mateixos que enviaven sms per triar el nou truñito que es faria famós.
així que… Carod Rovira ets molt inteligent, has vist que lo antic és millor que lo modern jejejjeje
Felicitats per la web!
Here are some links that I believe will be interested