El blog d’uns independentistes

L’aparició del partidot feixistoide és una bona notícia. Els de Jimenez Losantos diuen que hi haurà un abans i un després. Es veritat. és un pas més en el camí cap a la sobirania. Arcadi Espada cree que “habrá un antes y un después” de la fundación de Ciudadanos de Cataluña. Però igual que al Quebec, no passarà res de mal. És una anècdota, però que encara ens lliga més a la història constitucional del país francòfon d’Amèrica del Nord.

El Partit de la Igualtat va néixer en un context molt semblant. Govern liberal a Quebec (equivalent a PSC) que va participar en una reforma constitucional del Canadà (equivalent a Estatut). Hi ha quebequesos unionistes que es desmarquen dels liberals per a lluitar contra la desmembració del Canadà. Varen treure 4 diputats. Uns anys després els liberals lideraren el NO al referèndum independentista convocat pels nacionalistes. Ningú mai més no n’ha sentit parlar d’aquells ciutadans quebequesos.

L’actitud coherent ahir al partit entre França i Espanya era la d’aquell que es preguntava si no podien perdre tots dos. S’ha de ser una mica indocumentat per anar amb estelades i banderes franceses a celebrar la victòria d’un dels Estats que té sotmès el notre país. D’acord que als catalans del sud ens deixa millor sabor de boca que perdi Espanya, ja que no poden perdre els dos. Però d’aquí a passejar banderes franceses o cantar La Marsellesa…

Ni França ni Espanya, Països Catalans.

Ara que diuen que en Motilla serà el candidat del PSC la premsa oficial ha prohibit parlar del seu lloc de naixement i la rellevància que això té per ser president d'un país. Doncs bé, a nosaltres no ens agrada mirar-nos el melic i repetir consignes sobre la unitat social del país o frase buides d'aquestes. Mirem què fan pel món.

Als EEUU, país d'emigrants per excel·lència, cal haver nascut americà per a poder optar a la presidència. També cal tenir 35 anys i haver viscut al país un mínim de 14 anys. Les seves raons tindrien per posar això a l'article 2.1.5 de la Constitució. Això sí, per a ser governador d'un estat de la Unió no cal haver nascut als EEUU. És la diferència entre ser un país normal o una mera província.

La nostra opció no ha tret els resultats que esperàvem. Amb tota la trabucaire mediàtica (l'equivalent sociovergent de la brunete) equiparant el no amb el PP entra dins el que era previsible que els independentistes s'hagin quedat a casa per no votar una cosa que pogués potencialment capitalitzar la dreta espanyola.

És ben evident que una part significativa de l'abstenció és el succedani del no. Molta gent s'ha quedat a casa per no legitimar l'Estatut i perquè no tenia cap papereta amb la que se sentís còmode. Així, amb menys del 50% de participació l'Estatut queda deslegitimat. Cap referèndum d'autodeterminació, enlloc del món, se salda amb un resultat tan patètic en termes de participació. L'autodeterminació encara queda pendent.

Els mitjans de comunicació ecspanyols destaquen que el SI guanya al referèndum (a aquest sí que es podia votar afirmativament amb els ulls tancats) de Montenegro només per 4 dècimes. Mentida. Són uns tramposos. La diferència entre el si i el no ha estat d'11 punts percentuals.

Prou impresentable és que donin al NO més valor que al SI exigint un llindar superior al 50% perquè damunt, si se supera, encara diguin que és poc. Doncs no. Si volen demanar més d'un 50% amb l'argument que no es pot trencar un estat per unes dècimes, el que no poden fer és fixar-se en les dècimes que els independentistes han tret per damunt del 55%. El SI ha guanyat per molt més del que era moralment necessari, i punt!

El camp del si està tant desesperat que pretén utilitzar la victòria del Barça per a fer campanya pel si. Vegeu si no la portada d'El Periodico (Sí, sí, sí hem guanyat a París). Sort que encara queda en Ferreres per a posar el contrapunt.

L'evolució del NO a les enquestes serà, entre avui i el dia del referèndum, clarament a l'alça. El diari més del règim que hi ha fa la seva entre els lectors de l'edició online. Al principi la majoria deia clarament que preferia que guanyés el si. A hores d'ara, mireu el que diu. Per no comentar l'enquesta de l'Avui, els lectors del qual son en una gran proporció convergents: 80% de NO. No és d'estranyar que estiguin nervisos al costat del si.  

¿Qué resultado prefiere que se imponga en el referéndum del Estatut? Han contestado 3353 personas Sí    46.5% No    51.6% En blanco    1% Nulo    1%

Recordem que la pitjor enquesta del referèndum de la Constitució el No no arribava al 15%. Una del CIS d'un mes abans del referèndum donava al No un 5,7%. Al final va sortir un 17% a nivell d'Estat. Què us sembla doncs que La Vanguardia pronostiqui un 25% de "nos" al referèndum de l'Estatut? A mi em sembla fantàstic. Anem bé.

Per cert que La Vanguardia en té una de bona d'enquesta, en aquest cas entre els seus lectors:

¿Apoya el texto definitivo del Estatut? Han contestado 5076 personas

Sí    34.2% No    64.7% Ns    1.1%

Qui hagi llegit aquest blog des del principi sap que no estem casats amb ningú. Ni tenim gaire simpatia per determinats líders d'ERC. Ara bé, hem de dedicar un aplaudiment a les bases del partit, i reconèixer a la direcció que ha escoltat el clam. S'haurien pogut estalviar l'estirada d'orelles, perquè està clar que la gent vol un NO clar i rotund. Si s'aprova l'Estatut, endavant. Si no s'aprova, en farem un altre de millor. Però que no ens diguin que és això o el que hi ha ara, que tampoc és gran cosa. Endavant doncs amb el NO. Els independentistes hem d'estar al costat que ens dicti un l'objectiu final. Si guanya el no farem un pas de gegant cap a la independència. Recordeu Quebec.

No senyors, no anam bé. Els d’ERC ara sembla que ja descarten el NO a l’Estatut. Ens volen deixar orfes als que no estam disposats a votar una altra cosa que no sigui dir ben clar i català que aquest estatutet és una estafa. Ens volen deixar sense referent polític, fins al punt que el PP sumarà a la seua causa els nostres vots. Molt malament. Els independentistes necessitam un referent polític que no s’acomplexi tan fàcilment.